23 de gener de 2018
Va ser un 12 de maig de l´any 2015 quan desde Petit Món vàrem visitar la Residència Chandeswori per primera vegada. Hi anàvem a portar menjar i coses bàsiques per ajudar, ja que feia un parell de setmanes s´havia patit un terratrèmol de gran escala que havia arrassat part de Nepal i havia deixat tots els edificis de l´escola Chandeswori, així com la residència dels estudiants cecs de la mateixa, molt malmesos o destruits. La idea inicial era proporcionar ajut post terratrèmol temporal, però es varen donar una sèrie de circumstàncies que van propiciar que es decidís reconstruir la residència.
Els que coneixem Nepal sabem que no és un país fàcil, fins el punt que de vegades quan creiem que les coses no poden empitjorar, descobrim que desgraciadament estàvem equivocats. Però els que coneixem Nepal, també sabem que quan creiem que les coses no es poden arreglar, sense saber massa bé com, s´arreglen. Per a mí és part de la màgia d´aquest país. Potser part d´aquesta màgia, ademés de molt treball i determinació, han fet possible que ens aquests moments la residència Chandeswori per a estudiants invidents sigui una realitat.
Quan ara veiem la residència ja construida es fa difícil recordar totes les dificultats que s´han hagut de superar. Aquells que hem estat involucrats en aquest projecte de diferents maneres e intensitats, sabem que arribar a donar una llar digna a aquests nens i nenes ha estat molt complicat, però la col.laboració de molts, ha fet possible tirar-ho endavant. A tots ells i elles, m´agradaria donar les gràcies perque jo, que tinc el privilegi de compartir el meu dia a dia amb aquests nens i nenes, puc apreciar com els ha millorat la qualitat de vida. Quan els veig jugant, cantant, ballant, com no els havia vist abans, moltes de les dificultats del passat deixen de ser importants i tots els esforços han valgut la pena.
De tota manera desde fa uns mesos, hem començat una nova etapa on hem d’ afrontar nous reptes. La construcció de la residència no hauria de ser la culminació d´aquest projecte perque per sobre de tot el propòsit no és només de donar refugi, sinó que és més ampli i en aquest sentit queda molta feina per fer. Ara ens toca buscar la manera de consolidar el que hem començat e intentar caminar endavant, de manera que els nens i les nenes que viuen a la residència tinguin una vida digna de manera permanent.
Els objectius són molts perque hi ha molts aspectes en els que podem ajudar a millorar i els aniré explicant mica en mica, però el que si que tinc molt clar és que per poder caminar endavant seguirem necessitant la col.laboració de moltes persones.
Jo sempre he cregut en el treball en equip i considero que un dels factors necessaris és atraure persones amb capacitats variades i disposades a col.laborar de diferents maneres. Com sempre, els diners són necessaris, pertant seguirem necessitant que hi hagi persones disposades a donar, però per aquest projecte, he de dir que el més important és el potencial humà. Aquest és el que ens permetrà realment marcar la diferencia de cara al futur.
Com ja he dit els objectius són molts, però per sobre de tot, no ens hem d´oblidar que a llarg termini el que busquem és que aquests nens i nenes tinguin un futur millor, alhora que puguin tenir més oportunitats de cara la seva vida adulta.
A partir d´ara, seguirem treballant i buscarem com anar afrontant els reptes però també esperem que la màgia de Nepal de tant en tant ens doni un cop de mà.