22 de febrer de 2018

Un dels aspectes de la rutina que és més important és el dels jocs i les activitats.
Aquests nens i nenes han estat molt poc estimulats i potser és una percepció errònia, però tinc la sensació que en general no saben fer servir les mans i que poden arribar a fer molt més del que fan. En aquest sentit els jocs i les activitats són molt importants perquè d´una manera lúdica estan aprenent a desenvolupar la seva capacitat d´utilitzar les mans, i això pot repercutir en altres àrees de la seva vida. La part positiva és que tenen una gran predisposició a aprendre i responen positivament a qualsevol proposta.

Ahir, l’Inoj, que té 14 anys, va fer servir unes tisores per primera vegada a la seva vida. No ho havia fet abans perquè tenia por de tallar-se. Li vaig donar unes tisores de punta rodona i al principi li va costar una mica, però al final se’n va anar sortint i finalment està aprenent a superar pors, i s’adona que encara que al principi costi una mica, a base d’anar practicant hi ha moltes coses que acaben sent fàcils.

L’època de la infància és la més important de la nostra vida quant a l’aprenentatge. Quan som nens som com esponges i encara que creguem que allò que aprenem no és important, tard o d’hora d’una manera o un altre ens serà útil. Quan jo anava a l’escola de petita, fèiem una activitat de tallar formes. Posàvem un paper sobre una planxa de suro i una plantilla sobre el paper i amb un punxó picàvem al voltant de la plantilla fins que es trencava el paper i quedava la forma de la plantilla retallada en el paper. Recordo pensar que era una activitat inútil i que no servia per a res. Però ara fa unes setmanes me’n vaig recordar, i el que són les coses de la vida, vaig buscar la manera de portar-la a terme amb els recursos dels quals disposo aquí a Tupche. Els últims dies hem estat fent cors de diferents mides i colors. Els materials que utilitzem són; un clau o el punxó d’escriure Braille, un full de paper, una plantilla amb forma de cor feta amb cartó i l’espuma grisa que posen a sota les moquetes i que també fan servir a moltes cases per seure a terra. El color en si és irrellevant pels que no hi veuen però l´interessant és que poden fer formes ells mateixos i, ara en aquests moments aquesta activitat per a mi ha deixat de ser inútil. Amb tot això me n’adono de la importància de tot el que aprenem al llarg de la nostra infància i que encara que ens pugui semblar que no ens serveix per a res, constitueix la base d’allò que serem capaços de fer en la nostra vida adulta.

Al principi em donava la sensació que seria molt difícil trobar idees per fer que els nens i les nenes fessin activitats que permetessin alhora que ells aprenguessin, poguessin ser creatius i amb el seu treball es pogués decorar diferents àrees de la residència. Finalment van sorgint noves possibilitats i estic contenta perquè el més important és que ells i elles descobreixen que són capaços de fer coses per si sols encara que puguin necessitar una mica de suport.

Els jocs juguen un paper important en relació a l’aprenentatge i pels nens cecs són especialment rellevants perquè els suposen reptes més grans. Com que no han tingut l’oportunitat de jugar, a més del fet que fins i tot els adolescents són molt infantils, la majoria dels nens i les nenes del Chandeswori juguen com si fossin nens petis. El Ramsaran té 19 anys i es pot passar hores jugant muntant i desmuntant peces. En una zona rural com Tupche, la majoria de la mainada juga al carrer. No tenen joguines i fan servir pedres i pals a més de córrer tot el dia. Aquest és un privilegi del qual els nens i nenes cecs no poden gaudir i sovint acaben asseguts en una cadira sense fer res. Poder anar a l’escola els permet que aquells que els agrada estudiar sempre tenen la possibilitat de poder llegir, però donar-los altres recursos a través dels jocs és molt important.

És evident que allò que els estem proporcionant a través d’activitats i jocs tindrà un impacte diferent en cadascun d’aquests nens i nenes, però estic segura que d’alguna manera a tots els servirà no només per passar-ho bé sinó també per aprendre. Ara una de les coses més importants és buscar la manera de donar continuïtat a tot això, perquè aquests nens i nenes puguin seguir gaudint de la possibilitat de jugar i aprendre de forma continuada.