13 de febrer 2018

Avui m´agradaria parlar una mica sobre la rutina, que és l´àrea on estem centrant la major part dels esforços. Quan vàrem començar a treballar amb els nens i les nenes del Chandeswori, em donava la sensació que la rutina que podíem establir era molt limitada però com més els conec, més vaig veient noves possibilitats d´aspectes que podem anar incorporant en els seu hàbits.

D´entrada ens vàrem centrar en la higiene més bàsica, com ara rentar-se les mans o la cara, raspallar-se les dents o dormir amb pijama. En aquest sentit també estem intentant que el personal de la residència prengui consciència i col·labori supervisant i fent el possible que els nens tinguin uns hàbits correctes de forma permanent.

En aquests moments, l´objectiu principal és buscar com a través de la rutina podem fer que desenvolupin les seves capacitats i que els permeti que de cara al futur tinguin recursos per anar millorant per ells mateixos.

Hi ha tasques com fer-se el llit que no els ha costat aprendre. Altres com mantenir ordenat l´armari els costa una mica més. De tota manera, és un aspecte molt important que haurem d´anar refermant perquè si aprenen a mantenir un ordre, els és més fàcil trobar les coses i per tant també els és més fàcil ser independents. Vàrem fer uns armaris a mida, que s´adaptaven a les seves necessitats, a partir d´ara els toca a ells fer l´esforç d´aprendre a utilitzar-los.

Les últimes setmanes hem estat incorporant noves activitats a la rutina com ara netejar l´habitació els dissabtes, sortir a caminar, fer classes d´anglès i escoltar llibres d´àudio en nepalès. També hi ha una part de la rutina que consisteix en canviar la manera com el personal es relaciona amb els nens i no ho dic perquè no els estimin o perquè els tractin malament, que no ho fan, però perquè en alguns aspectes no els donen prou atenció i en altres els tenen massa consentits.

Un dels gran reptes que ens planteja la rutina, és el fet de donar continuïtat a allò que anem incorporant, ja que des de Petit Món només col.laborem amb aquest projecte però la gestió correspon a l´escola. El personal de la residència és molt important i treballem dia a dia per anar-los motivant. Però crec que també és important fer que els nens i les nenes trobin la motivació per a ells mateixos. Els voluntaris en el futur també jugaran un paper molt important perquè no només poden ajudar a consolidar aquells aspectes de la rutina que ja estan establerts, sinó que a demés poden establir-ne de nous, per exemple, en el camp de l´exercici físic, manualitats, cuinar, etc…

En general i sobretot els nens i les nenes que són totalment cecs, és fàcil que s´acomodin perquè estan limitats en les activitats que poden fer, i a demés tenen uns entorns que els sobre protegeixen, per això és important donar-los recursos i alguna empenta. El nostre treball ha de girar al voltant d´intentar que desenvolupin la seva capacitat i d´adonar-se que aprendre sempre implica un esforç, però alhora la recompensa que obtenim per fer-ho, val la pena. Suposo que també val la pena que nosaltres ens esforcem en buscar solucions perquè ells puguin dur a terme aquelles activitats que els poden ajudar a créixer, aprendre i viure sense por ja que ells i elles al tenir limitacions encara s´han d´esforçar més.
Sovint les persones que treballem en temes de cooperació, ens hem de plantejar en quina direcció hem d´enfocar el nostre treball. És evident que països com Nepal si volen progressar, necessiten canviar moltes coses, però de vegades em plantejo fins quin punt tenim el dret de dir-los com han de comportar-se o en quina direcció han de caminar. De tota manera una de les millors maneres que podem ajudar, és deixar-los veure que existeixen altres perspectives i maneres de fer, perquè mica en mica vagin modificant alguns aspectes de la mentalitat que impedeixen que la societat progressi.

Personalment penso que aquells aspectes que són purament culturals no han de canviar-los , però hi han pràctiques que són considerades culturals però en realitat no ho són i discriminen les persones en funció de la casta, gènere, etc. Tradicionalment la societat nepalesa ha impedit que més de la meitat dels seus membres desenvolupés el seu potencial, incloent les dones, persones de castes baixes i grups ètnics, i també aquells amb limitacions ( encara que en aquest sentit a casa nostra també ens queda feina per anar fent), d´aquesta manera és difícil que el país vagi endavant. He de dir que els últims anys les coses estan canviant molt ràpidament, sobretot perquè la major part dels nens i nenes tenen accés a l´educació, però aquesta educació sovint està enfocada a fer diners i no a que hi ha hagi canvis reals. Fins i tot, hi ha una voluntat de presentar Nepal com un país modern, però el principal canvi no ha de venir de fer edificis espectaculars i eixamplar carrers, sinó de fer que els nens i les nenes que han de construir el futur d´aquest país, tinguin capacitat d´analitzar, de ser crítics i sobretot d´esforçar-se per alguna cosa més que memoritzar de manera mecànica.

Personalment crec que aquí és on podem aportar més i moltes vegades no hauríem de tenir grans aspiracions, perquè els grans canvis venen de forma progressiva. Potser estic equivocada, però ara per ara l´àrea on podem ajudar d´una manera més efectiva a la residència Chandeswori és anar incorporant canvis en la rutina, perquè a la llarga també impliquen un canvi en la mentalitat. Per més que els nens i les nenes s´esforcin perquè aquests canvis en la seva rutina siguin efectius, sempre necessitaran el suport d´altres persones, per tant haurem d´anar buscant la manera que aquest suport no els falti.